El virus de la leucèmia felina (FeLV) és un retrovirus molt contagiós capaç de causar la mort al nostre gat. Saps quins són els seus símptomes, maneres de contagi i com tractar la malaltia en cas que el teu animal la tingui? T’expliquem més a baix.

Què és?

La leucèmia felina és una malaltia que produeix alteracions en les cèl·lules del sistema immune, provocant immunosupressió. Les destrueix o danya, deixant al nostre animal exposat a diverses malalties secundàries, com a limfomes, anèmia, càncer…

És més comú trobar casos d’aquesta malaltia en gats de vida salvatge, però també pot afectar felins que no tinguin accés a l’exterior (encara que és molt menys comú).

Lamentablement, un alt percentatge dels gats que s’infecten amb el retrovirus (entre un 80% i 90%) moren aproximadament entre els 6 mesos i 3 anys d’haver estat diagnosticats. No obstant això i gràcies a la vacunació, els afectats per aquesta malaltia han disminuït considerablement.

Com es transmet?

Normalment, el contagi es produeix mitjançant el contacte directe amb la saliva (és on es troba la major concentració de virus), orina o femta d’un gat infectat: mitjançant la neteja, la sorra, el plat de menjar i l’aigua… Encara que també pot tenir lloc mitjançant una mossegada, durant la gestació o mitjançant el consum de llet materna infectada.

El virus, quan arriba per via bucal o nasal, s’estén a través del torrent sanguini per tot el cos i en l’etapa inicial de la infecció (aproximadament entre les 4 i 12 setmanes) serà el moment en què el felí podrà eliminar el virus abans que arribi a la medul·la òssia. I és que tal com indica AVEPA (Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits animals) “no tots els gats que s’exposen al virus de la leucèmia arriben a estar infectats de manera persistent”. Això succeeix generalment perquè la càrrega viral amb la qual s’han trobat no ha estat prou elevada. En cas contrari i que s’estengui fins a aquest punt, la infecció serà per a la resta de la seva vida.

Com es diagnostica?

És recomanable realitzar les proves de FeLV al nou membre de la família independentment de la seva procedència (sobretot si en la nostra llar hi ha més felins) per així, evitar infeccions. Igual d’important és assegurar-se de l’estat de salut dels seus nous “germans gats” per a protegir el nou integrant. 

També és rellevant que realitzis la prova al teu gat si aquest té contacte amb l’exterior i sospites que es relaciona amb uns altres de la seva espècie, especialment si en alguna ocasió localitzes alguna ferida “de guerra”. No obstant això, és important esperar uns dies perquè la prova sigui prou fiable.

Depenent del moment que ens trobem amb el nostre felí, podrem fer el diagnòstic de la malaltia d’una manera o una altra (parla amb el teu veterinari/a de confiança si necessites informació més específica). Nosaltres et parlarem del test ELISA. 

Aquest, que ha de fer-se a partir dels 30 dies del possible contagi, consisteix a trobar la presència de la malaltia en sang. Depenent del resultat, AVEPA recomana actuar de la següent manera:

• En el cas que surti negatiu, la probabilitat que el resultat sigui aquest és alta.

• Si d’altre banda, el test resulta positiu en un gat sa, haurà de fer-se un altre test per confirmar el resultat.

• I si el resultat és positiu, però per contra negatiu en un test de confirmació, es tornarà a analitzar al felí a les 12 setmanes per a comprovar l’estat de la infecció.

Símptomes

El tutor que convisqui amb un gat infectat amb FeLV, podrà observar símptomes molt diversos a causa de la immunosupressió, que seran recurrents. Entre ells:

• Febre

• Letargia

• Pèrdua de pes i apetit

• Infeccions

A més, també són freqüents la feblesa, signes respiratoris… entre altres malalties que poden produir-se al mateix temps, com a limfoma o tumors.

Prevenció i tractament

La millor manera de prevenció de la leucèmia felina és sobretot, conèixer l’estat de salut dels gats que formaran part del mateix nucli de convivència. Realitzar test per a separar als gats positius dels negatius, evitarà possibles contagis.

D’altra banda, la vacunació és un altre bon mètode de prevenció. Encara que no protegeix per complet d’una possible infecció, si ho fa de la permanència del virus en sang, de manera que evita contagis. 

Però una vegada infectat amb la malaltia de manera permanent, no hi ha cura per a ella. El tractament se centra en millorar la seva qualitat de vida calmant els símptomes que puguin presentar-se i tractant les malalties secundàries associades. 

Tens algun dubte sobre la malaltia? Escriu-nos en comentaris i et responem

Referències: www.avepa.org